Una vegada Martí Sales (Barcelona, 1979) va omplir una taula ovalada de despatx d'uns dos metres d'allargada amb un munt d'objectes que pensava que el definien. Hi havia una guitarra elèctrica, un iBook portàtil i una pila de llibres de gust molt heterogeni: Bauçà, Calvino, Ovidi, Burroughs, Rodoreda, Torrente Ballester, Maurice Blanchot, Lezama Lima, Sebald, Cixous, Foix, Vinyoli, Casasses, Miró (el catàleg de l'exposició antològica del centenari del naixement de l'artista), un volum sobre el Teatre Lliure... Sense oblidar 'Incerta Glòria', la gran novel·la del seu oncle avi, l'editor Joan Sales. I el disc 'Bocanegra U', del grup del seu oncle, el poeta Pepe Sales.

Martí Sales és un heterodox i un explorador impenitent: cantant del grup de punk 'Els Surfing Sirles', actor, fins i tot s'ha atrevit a dirigir una obra de teatre, 'Wamba va!', al Mercat de les Flors, amb els seus companys de generació i amics de mil batalles (i les que vindran) Josep Pedrals, Gerard Altaió i Eduard Escoffet. El primer llibre que va publicar fou 'Huckleberry Finn' (Premi de poesia Vila de Lloseta 2005, Editorial Moll), que ell ha definit com una novel·la d'aventures. Però la proposta que l'ha situat en el panorama literari més actual i ha fixat la mirada dels crítics és el llibre 'Dies feliços a la presó' (Empúries, 2007). Una obra, diuen que inclassificable i experimental, que aplega seixanta-cinc textos sense connexions aparents: barreja la prosa poètica i aforística amb l'assaig i la ficció, els relats llargs i curts, tracta temes molt diferents, i comença amb un relat autobiogràfic, a partir d'un dietari que va escriure el seu pare.

Martí Sales és fill de l'escriptor i editor Francesc Sales i de la il·lustradora i traductora Eulàlia Sariola. Doncs, és evident que la creació, la lectura, l'amor per la literatura, li venen de família. Però això és una herència i també un llast, que Sales ha volgut expiar amb la primera prosa de 'Dies feliços a la presó'.

Llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, aquest creador es defineix per damunt de tot com un escriptor. Explica que escriu perquè no té memòria i és una manera de reconstruir-se, reescrivint-se, que no vol dir reinventant-se: 'Jo realment penso quan escric. Per accedir al saber em fa falta escriure, perquè és la manera que em permet reflexionar i créixer.' Però més enllà d'aquesta raó primigènia, Sales també té la voluntat de trobar l'equilibri entre l'experiment i el plaer de la lectura. La voluntat de ser llegit.