Si per a qualsevol creador la pròpia experiència és, gairebé per definició, la principal font d’inspiració, per a Sònia Gómez (La Sénia, 1973) és, directament, l’espectacle. Formada dins la ja extingida General Elèctrica de Roger Bernat i Tomàs Aragay, i després d’haver col·laborat amb Rodrigo García (Carnicería Teatro) i La Fura dels Baus, Sònia Gómez construeix els espectacles a partir de petits moments quotidians i de situacions estrictament autobiogràfiques. Tant és així que d’uns anys ençà viatja acompanyada de la seva mare, amb la qual comparteix escenari (i vida). Teixeix, sense cap por i pel camí més recte, un univers carregat de sentit i d’ironia a partir del caos i la transgressió de la pròpia vida. I ho fa sense limitacions disciplinàries: canta, balla, conversa, es despulla i recita. ‘M’agradaria molt estar embarassada dalt d’un escenari i fer un producte específic sobre el meu estat’, assegura. Per a alguns, ballarina i coreògrafa; per a d’altres, simplement, perfomer inclassificable.

Sònia Gómez va estudiar dansa contemporània i coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona i al Performing Arts Research and Training Studios (PARTS) de Brussel·les. Després de treballar com a intèrpret en diversos grups de dansa i teatre, l’any 2002 va fundar la seva pròpia companyia, que porta el seu nom, i va debutar amb tota una declaració de principis, la trilogia Egomotion: Yo estoy en el mundo porque tiene que haber de todo, Yo no soy nadie pero me cago en tu puta madre i Yo no hablo inglés pero a veces me lo paso bien. D’aleshores ençà ha treballat com a creadora i ha col·laborat amb artistes visuals residents a Hangar com Joan Morey i Maria Cerón i amb altres artistes com Juanjo Sáez, Chicks on speed i Sergi Fäustino.
 
L’any 2004 va estrenar la performace Mi madre y yo, en la qual Sònia Gómez i la seva mare, Rosa Vicente, recuperen fantasmes del passat i els exhibeixen amb naturalitat, sense filtres, conversant entre elles i interpel·lant constantment els espectadors, que assisteixen atònits a una sessió de psicoanàlisi familiar salvatge. Mi madre y yo és considerat el primer gran èxit, i ja ha viatjat a Itàlia, Alemanya, França, Anglaterra, el Brasil i Portugal. Després de la trilogia de solos Natural (Bass, concert per a animals, Natural 2 i Natural 3, 2005), Sònia Gómez va tornar a pujar a l’escenari amb la seva mare a Las Vicente matan a los hombres (2006). Novament, mare i filla s’interpreten a si mateixes i es passegen delicadament per les fronteres entre realitat i ficció, entre intimitat i publicitat i entre allò ridícul i allò genial. En aquesta ocasió recorden vivències familiars dels últims trenta anys i parlen dels dos temes que els interessen més: homes i roba.

L’últim espectacle de Sònia Gómez és Experiències amb un desconegut (2007), que recupera una idea desenvolupada en el solo Natural 2, en el qual espectador i artista interactuen en una relació de caire comercial: el primer com a client i el segon com a objecte de consum. A Experiències amb un desconegut cada espectador masculí compra una performace individual, creada específicament per a ell a partir d’un catàleg lleugerament inspirat en les experiències sexuals del BDSM (Bondage, Disciplina, Dominació, Submissió i Sadomasoquisme). Gómez continua així la seva particular exploració personal, confrontant-se permanentment amb el seu passat i el seu cos i fent que d’allò irreverent i desvergonyit en pugui sorgir quelcom inesperadament revelador i cabdal.