El primer disseny de Luki Huber (Lucerna, 1973) va ser un vaixell de paper recobert amb cera i convertit en espelma. Va ser un èxit. ‘Va funcionar molt bé perquè el producte s’explicava per si sol’. Ara, anys després, assegura que n’ha après la lliçó: cal treballar amb icones i imatges quotidianes que la gent ja coneix per a ‘enamorar a primera vista’. Com? Passar un parell d’hores al dia al carrer, al bar, a la discoteca o al tren, amb una llibreta d’esborranys. Per Huber, el consumidor ja no té temps per a dedicar-se a entendre un objecte. El que cal, doncs, és ‘perdre la vergonya’ i fer dissenys fàcils, coherents i comprensibles. I si a més a més poden ser curiosos, bells i lúdics, encara millor.

Amant de la joieria i del windsurf, Huber es va formar com a dissenyador a la Schule für Gestaltung de Lucerna i es va instal·lar a Catalunya l’any 1994, on va estudiar a l’Escola Massana. L’any 1999 va crear el seu propi estudi i tres anys després Ferran Adrià el va col·locar a la seva cuina per dissenyar presentacions de plats i estris de cuina, treballant cada dia al costat dels cuiners. El resultat: safates amb relleu, culleres colador, broquetes per a còctels o una cullera especial amb una agulla d’estendre roba incorporada, ideada per a poder gaudir del plat mentre s’oloren les herbes aromàtiques pinsades a l’agulla. Tot plegat, una col·lecció (elBulli Collection) que navega entre la poesia visual i la cuina d’olles i fogons; una sèrie completa d’utensilis pensats per a menjar i cuinar que s’ha exposat en diversos centres d’art d’arreu del món com en la ‘D.Day, le design aujourd’hui’, al Centre Nacional d’Art i Cultura Georges Pompidou de París, o en l’espai itinerant de la De Dietrich Gallery, que ha passat per la majoria de capitals artístiques del món. Huber també ha treballat per Xocoa, Cerabella, Cim, Globus i Lékué. Tot i que d’ençà que és a Catalunya gairebé només s’ha dedicat a dissenyar productes dins l’àmbit de la gastronomia, assegura que és casual i no es considera un dissenyador especialitzat en alimentació. Actualment és professor de disseny de producte a l’Escola Eina de Barcelona.

Entre els seus dissenys més coneguts, fora de la col·laboració amb El Bulli, hi ha una sèrie de motlles de silicona per a fer gelats, un pràctic espremedor de llimones, guanyador del Premi al Disseny de Madrid Fusión’07, o el Makisu, una petita i manejable màrfega  de silicona per a enrotllar makis o sushi. Tots ells, diu, ‘són dissenys funcionals, tenen una història real i una raó de ser’. Aquesta és l’essència dels seus productes. La recepta: ‘ordre, treball manual, matèries primeres poc costoses i molta feina al carrer amb la llibreta d’esborranys’.

Algú va dir fa anys que el cinema italià va deixar de ser bon cinema quan els guionistes, els creadors d’històries, van deixar d’agafar l’autobús. Huber ho té clar: seguirà agafant l’autobús, observant el seu entorn, cercant històries i, sobretot, aixecant el cap i preguntant-se: ‘Aquesta dona compraria el meu producte?’