Per al dissenyador Martí Guixé (Navàs, 1964), avui ja no té sentit dissenyar objectes; el que cal dissenyar són idees i estils de vida. ‘L’objecte molesta, pesa i és difícil de transportar en una societat on tot canvia, es mou i es trasllada’. Solució: ‘transformar el disseny en informació, molt més lleugera, contemporània i ràpida’. Guixé, col·laborador habitual de companyies com Authentics, Camper, Chupa-Chups, Desigual o Alessi, va començar a adoptar i promulgar aquest canvi de perspectiva l’any 1997. D’aleshores ençà s’ha auto-anomenat ex-designer o, més recentment, cross-designer, per deixar clar que l’ofici no és el mateix: ‘abans el dissenyador tenia un vincle directe amb la producció industrial; ara el vinle és en la percepció del lifestyle associat a la marca’.

Es va llicenciar en disseny d’interiors a l’Escola Elisava de Barcelona (1985) i va continuar els estudis en disseny industrial a la Scuola Polytecnica di Design de Milà. L'any 1994, després d'una temporada treballant a Seül (Corea del Sud) com a dissenyador industrial, va tenir la idea de barrejar disseny i gastronomia. En van sortir bolígrafs de regalèsia, cubs decoratius de garrofa i diversos utensilis de cuina. Aquella experiència, a partir de la qual va rebre l’etiqueta ‘ja caducada’ de food-designer, era l’inici d’aquest llarg procés de recerca que el va portar a reflexionar sobre les maneres d’entendre i adaptar el disseny i el producte a la societat contemporània.

Amb eslògans com ‘no ho compris si no ho necessites’ (per a Camper), Guixé va esdevenir pioner en aquesta nova concepció del disseny per la qual el material, l’objecte, esdevé cada vegada més anecdòtic i efímer. No en va, el MoMA de Nova York, el Centre Pompidou de París o el MACBA de Barcelona s’han interessat per la seva feina i n’han acollit diverses mostres. L'any 2007 fou guardonat amb el Premi Nacional de Disseny, concedit per la Generalitat de Catalunya, per les exposicions que va fer l'any 2006 a Alemanya, Catalunya, Itàlia, Japó i ‘pel conjunt de la seva obra, que es caracteritza per la recerca de nous sistemes de productes, la introducció del disseny en els àmbits del menjar i la presentació a través de la performance.’

Guixé és, doncs, un creador en constant transformació que, per no perdre cap tren, veu més enllà dels objectes i incideix sense complexos en el terreny de les idees i les sensacions. Si el disseny modern originat als anys setanta era ‘un disseny autoritari que vivia sota la tirania de la forma perfecta’, el d’avui és governat per la fugacitat de les coses i la lleugeresa dels esquemes que ens envolten. En paraules seves: ‘No m’agrada posseir objectes perquè aleshores no puc transformar el meu lifestyle per seguir essent radicalment contemporani’. En definitiva, un nou dissenyador; o, segons com, un autèntic (ex)dissenyador.